L’aprenentatge de la llengua de signes requereix temps i contacte constant amb els usuaris de esta nova llengua que estem aprenent. El llenguatge de signes és un llenguatge visual-gestual, diferent de tots els idiomes que hem conegut fins ara i que eren auditiu-orals.
L’atenció auditiva que es presta habitualment per a captar la pronunciació del nou idioma ara es tornarà en atenció visual. La memòria auditiva que igualment es posa en joc deurà ser memòria visual. I finalment, tots els problemes de pronunciació, entonació i accentuació es tornen ara aspectes d’expressió facial, corporal i agilitat manual.
En la nostra opinió, creguem que la llengua de signes és una bona ajuda per a els alumnes amb dèficit auditiu, però el que deuríem fer és ajudar-los a que puguen expressar-se progressivament en el llenguatge oral, i així poder comunicar-se amb tothom.
No hay comentarios:
Publicar un comentario