El llenguatge de signes a l'escola

3.1 QUÉ ÉS EL LLENGUATGE DE SIGNES?

El llenguatge de signes són paraules i expressions que han sigut reduïdes a un determinat gest que permet identificar-les i amb elles formar una frase par a comunicar-se en silenci. Cada un d'aquests gestos dels que es compon el llenguatge de signes, té unes estructures sintàctiques i gramaticals pròpies.

Quan sentim parlar  de llenguatge de signes, immediatament pensem en el llenguatge que utilitzen les persones amb dificultat auditiva. Però aquesta no és l’única llengua de signes que coneguem, ja que les senyals de tràfic, els indicadors en llocs públics, etc. també són exemples de llengua de signes, que tots comprenem sense la necessitat de parar-nos conscientment a desxifrar-los.

3.2. A QUI VA DIRIGIT?

El llenguatge de signes és una llengua com un altra, és a dir, que pot aprendre tot el món. Però normalment a les persones que va dirigides són sords, sordmuts o persones amb dèficit auditiu.

La OMS (Organització Mundial de la Salud) diferència entre:

• Deficiència auditiva lleugera:   24 - 40 DB.
• Deficiència auditiva moderada: 41 - 55 DB.
• Deficiència auditiva moderadament greu: 56 -70 DB.
• Deficiència auditiva severa o greu: 70- 90 DB. 

Els afectats perceben algun so, però no han pogut adquirir el llenguatge espontàniament.

• Deficiència auditiva profunda: 90 DB o superior. 

1. Es perceben sorolls molt potents, però no ha pogut adquirir la parla.
2. Té dificultats socioeducatives. 

• Pèrdua total o cofosi: 120 DB. No es percep res.

3.3. ADAPTACIONS CURRICULARS I ACCESSIBILITAT

Cal adequar condicions físiques, sonorització i lluminositat per afavorir el procés educatiu, la mobilitat i l’autonomia de l’alumne.

Ubicar a l'alumne on es compensin al màxim les seves dificultats i en què participi el més possible en la dinàmica del grup:

• Situar a un alumne sord a 2‐3 metres de front al professor per a facilitar la lectura labial. 
• Mirar a la cara i gesticular amb les mans. 
• Respectar els torns de comunicació. 
• Evitar en les explicacions llargues. 
• Donar consignes amb claredat acompanyades de il•lustracions 
• Important comprobar si el alumne ha comprés les consignes. 
• No donar l'esquena al alumne quan s'explica i no explicar quan s'escriu en la pissarra

Disposició d’aula i del mobiliari adaptada i flexible

• Organitzar les taules en U per a fer debats i assemblees amb alumnes sords, per tal que puguen arrivar els llavis o verue a tots els alumnes. 
• Tindre en compte el reflexos del aula i la il•luminació.

Recursos materials

• Recolzar les explicacions del profesor amb suport visual ( ús de pictogrames, utilització de pissarra digital…). 
• Recolzar els textos amb suport visual 

Adaptacions curriculars individualitzades

• Les adaptacions no significatives no modifiquen en gran mesura el currículum oficial. Inclouen la priorització d‘objectius i continguts, ajustes metodològics d’acord amb les característiques dels estudiants.

• Les adaptacions curriculars significatives consisteixen en l’eliminació de continguts y objectius considerats bàsics de les assignatures amb la implicació en l’evaluació. Requereixen d’un anàlisi exhaustiu, perquè les modificacions són molt importants per al currículum.

• En els dos casos portarem a cap les adaptacions d’accés que hem anomenat anteriorment.

Accesibilitat bàsica del centre

1. En el centre hi han d’haver indicacions; senyals d’eixida i entrada, escales, menjador, aula de música...
2. DVD o vídeos que es veuen en l’aula sempre subtitulats.
3. Si es realitza alguna excursió algun museu o a un altre lloc que utilitzen suport visual ha de portar subtítols.

3.4 ¿QUI S’ENCARREGA D’ENSENYAR EL LLENGUATGE DE SIGNES?

El professorat i professionals que després hauran d’intervenir amb l’alumne/a o que han de fer el seguiment psicopedagògic. A tall orientatiu n’haurien de formar part el tutor o tutora, que en serà el responsable, altre professorat, especialistes de psicologia/pedagogia, educadors o auxiliars del centre si hi ha d’intervenir. A més, sempre que sigui aconsellable, es demanarà la participació d’ altres professionals dels serveis educatius que tinguin relació amb l’alumne/a.

El professorat que va a impartir l’ensenyança es part fonamental de que el llenguatge de signes s’aprengui eficaçment.En principi, allò ideal seria contar amb persones sordes, però es evident que no qualsevol persona sorda, pel fet de ser-ho, esta capacitada per a desenvolupar aquest treball. Una cosa es utilitzar el llenguatge molt diferent de signes com llengua habitual, com qualsevol oient utilitza el llenguatge oral, i altra manera diferent es conèixer el llenguatge que s’utilitza i saber ensenyar-lo. Hi ha que distingir, pues, com afirmen Cokely y Baker (1980) dos grups diferents:

Aquells que coneixen algunes coses sobre el llenguatge de signes, que tenen certa habilitat per a ensenyar; i aquells que coneixen com s’utilitza la llengua de signes, que son els que disposen més habilitats per a interpretar.

El professor o professora deu tenir, en definitiva, una competència en la L.S.E. nativa (sord pre-locutiu) o casi nativa (sord post-locutiu, oient fill de pares sords), per una raó evident: la primera funció del professor deu ser constituir un model de L.S.E. per als estudiants.

Ningun llibre o sèrie de materials poden substituir a un professor poc competent i ningun professor pot arribar a ser lo suficientment competent sense una interacció continuada amb la comunitat sorda.

Síntesi de lo que ha de tenir un professor:

• Perícia en la L.S.E.
• Sensibilitat cap a les necessitats dels estudiants.
• Coneixement de com s’ensenyen o s’aprenen els llenguatges.
• Habilitat per planificar i avaluar.
• Coneixement sobre les últimes investigacions.

També cal afegir que es fonamental el contacte amb els estudiants; fomentar les lliçons pràctiques per a així obtenir experiències d’on es pugui extraure molt de profit. A més del professorat i de les seues qualitats, es fonamental establir unes pautes de col•laboració i respecte mutu amb la relació entre professors-alumnes-família. Sense una comunicació eficient entre tots, no es pot realitzar un aprenentatge eficaç.

3.5 MATERIALS




 

3.6. INTEGRACIÓ I NORMALITZACIÓ

- Tractar al alumne com a un més, igual que a la resta.

- Fer als alumnes còmplices de com li tenen que parlar al seu company i sabedors de quin tipus de problema hi ha.

- Utilitzar un company tutor per ajudar-lo, però no malcriar-lo.

- En les adaptacions curriculars, no traure al alumne de les matèries més col•lectives.

3.7 ACTIVITATS PREPARATÒRIES

Moltes de les activitats que hem considerat adequades per a poder exercitar correctament tots els sentits de l’alumnat, estan basades en les propostes dels autors Baker y Cokely, del seu llibre A Teacher’s resource text on currículum, method and evaluation (1980), juntament amb les propostes que es citen al llibre Cómo organitzar un curso de Lenguaje de Signos (1993).

Cal dir que aquestes propostes no son sòlides, ja que els docents deuen de modificar-les i, si pot ser, millorar-les per a poder adaptar-les als seus mètodes, al context educatiu i a la època que ens rodeja. 

Amb els jocs que es proposen a continuació, intentem desenvolupar tots els sentits, concretant un poc més en la vista; també hi ha activitats per exercitar el cos i les habilitats motrius, les habilitats de construcció sintàctica i de vocabulari, les capacitats de dialogar i de conversació guiada entre els alumnes.

Cadena de gestos

La cadena de gestos consisteix en formar un cercle entre els participants. Un alumne inicia un gest i el seu veí repeteix eixe mateix gest i n’afig altre seu. La persona següent fa lo mateix i també afegirà altre gest. Així successivament fins que l’exercici es trenqui per la presencia de massa gestos que recordar. L’esforç realitzat en aquest treball estimula a exercitar la memòria visual, la recerca de gestos propis i la acceptació dels gestos dels demés.

Exercici de representació de figures a l'aire

Se projecten transparències amb diferents dibuixos. Els alumnes deuen dibuixar-los en el aire amb una ma o amb les dos, i intentar encertar els dibuixos que creuen que son. Es treballen les habilitats motrius i el vocabulari bàsic.

Activitats de diàleg

El objectiu dels diàlegs es aconseguir que els estudiants utilitzen lliurement i amb propietat les formes comuns (lèxic + sintaxi) del llenguatge de signes per a expressar les idees. El procés bàsic consisteix en que els estudiants memoritzen i utilitzen de una forma natural una sèrie de oracions en el llenguatge de signes en conversacions significatives.

El bot salvavides

De onze passatgers sols poden salvar-se sis, i de entre tots ells sols un té experiència en el mar. Hi ha que dir qui es salvarà.

3.8. Federacions i associacions

Federación Valenciana de Asociaciones de Sordos (FVAS)

C/Ayora, 31. València.

Asociacion Valenciana de Sordomudos.

C/Llano de la Zaidía, 18. València.

Asociacion de sordos “La Ribera”.

C/Hort dels Frares, 11. Alzira.

Asociación Provincial de Sordomudos “Los Silos”.

C/Pintor Pinazo, 12. Burjassot.